Des del seu naixement, la rumba catalana s'ha difós amb una imatge clara: veu, guitarra i percussions senzilles. Ara, d'uns anys ençà, mercès a la revifalla del diatònic i la feina d'un bon grapat de conjunts i artistes, el diatònic s'ha empeltat a aquest paisatge i s'ha fet seva la fórmula màgica de la rumba. Una escudella ben genuïna i que triomfa allà on va. Arreu dels Països Catalans, fins l'infinit i més enllà! El concepte original és el volum d'en Perepau Ximenis, 24 Masurques progressives diatòniques. I el repertori té diverses fonts. Rumbes creades per Carles Belda o per d'altres... Llegir més